L0levin is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
miércoles, 10 de junio de 2009
Llicència de creative commons
L0levin is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Societat de la informació
La Societat de la Informació és expressió de les realitats i capacitats dels mitjans de comunicació més nous, o renovats gràcies als desenvolupaments tecnològics que es van consolidar en l'última dècada del segle: la televisió, l'emmagatzematge d'informació, la propagació de video, so i textos, han pogut comprimir-se en suports d'emmagatzematge com els discos compactes o a través de senyals que no podrien conduir tots aquestes dades si no haguessin estat traduïts a formats digitals. La digitalització de la informació és el soport de la nova revolució informàtica. La seva expressió fins a ara més complexa, encara que sens dubte seguirà desenvolupant-se per a potser assumir nous formats en el mitjà termini, és la Internet.
La canviant societat actual, a la qual anomenem societat de la informació, està caracteritzada pels continus avanços científics (bioingeniería, nous materials, microelectrònica) i per la tendència a la globalització econòmica i cultural (gran mercat mundial, pensament únic neoliberal, apogeu tecnològic, convergència digital de tota la informació...). Compte amb una difusió massiva de la informàtica, la telemàtica i els mitjans audiovisuals de comunicació en tots els estrats socials i econòmics, a través dels quals ens proporciona: nous canals de comunicació (xarxes) i immenses fonts d'informació; potents instruments per al procés de la informació; els diners electrònics, nous valors i pautes comportament social; noves simbologies, estructures narratives i formes d'organitzar la informació... configurant així les nostres visions del món en el qual vivim i influint per tant en els nostres comportaments.
La societat de la informació també es denomina de vegades societat del coneixement (emfatitzant així la importància de l'elaboració de coneixement funcional a partir de la informació disponible), societat de l'aprenentatge (al·ludint a la necessitat d'una formació contínua per a poder afrontar els constants canvis socials), societat de la intel·ligència (potenciada a través de les xarxes - intel·ligència distribuïda-).
Conseqüencies de la societat de la informació:
-Interactivitat / Unilateralitat. A diferència de la comunicació convencional (com la qual oferixen la televisió i la ràdio tradicionals) els nous instruments per a propagar informació permeten que els seus usuaris siguin no només consumidors, sinó a més productors dels seus propis missatges. En la Internet podem conèixer continguts de tota índole i, juntament amb això, contribuir nosaltres mateixos a incrementar el cabal de dades disponible en la xarxa de xarxes. No obstant això aquesta capacitat de la Internet segueix sent poc utilitzada. La gran majoria dels seus usuaris són consumidors passius dels continguts que ja existeixen en la Internet.
- Canvis en el món laboral: enfront del treballador executor (sense capacitat d'iniciativa que es limita a fer un treball genèric no especialitzat), el treballador qualificat ("treballador autoprogramable",amb capacitat per a canviar tant en el tecnològic com en l'organitzatiu, per a definir objectius i transformar-los en tasques) es considera com el gran factor per a la creació de valor en les empreses
-Desigualtat.Canvis en la societat. La Societat de la Informació oferix tal abundància de continguts i tantes possibilitats per a l'educació i l'intercanvi entre la gent de tot el món, que gairebé sempre és vista com remei a les moltes manques que pateix la humanitat. Nombrosos autors, especialment els més coneguts promotors de la Internet, solen tenir visions fonamentalment optimistes sobre les capacitats igualitàries i alliberadores de la xarxa de xarxes . No obstant això la Internet, igual que qualsevol altre instrument per a la propagació i l'intercanvi d'informació, no resol per si sola els problemes del món. De fet, ha estat gairebé inevitable que reprodueixi algunes de les desigualtats més notables que hi ha en els nostres països. Mentre les nacions més industrialitzades estenen l'accés a la xarxa de xarxes entre percentatges cada vegada més alts dels seus ciutadans, la Internet segueix sent aliena a gairebé la totalitat de la gent en els països més pobres o fins i tot en zones o entre segments de la població marginats encara en els països més desenvolupats.
-Desorientació. L'enorme i creixent quantitat d'informació a la qual podem tenir accés no només és oportunitat de desenvolupament social i personal. També i primer de tot, s'ha convertit en desafiament quotidià i en motiu d'aclaparament per a qui rebem o podem trobar milers de notícies, símbols, declaracions, imatges i incitacions de gairebé qualsevol índole a través dels mitjans i especialment en la xarxa de xarxes. Aquesta plétora de dades no és necessàriament font d'enriquiment cultural, sinó de vegades d'atordiment personal i col·lectiu. L'ocupació dels nous mitjans requereix destreses que van més enllà de l'habilitat per a obrir un programa o engegar un equip de còmput. Es necessiten aprenentatges específics per a triar entre allò que ens resulta útil, i el molt del que podem prescindir.
-Heterogeneïtat. En els mitjans contemporanis i particularment en la Internet es dupliquen i multipliquen actituds, opinions, pensaments i circumstàncies que estan presents en les nostres societats. Si en aquestes societats hi ha creativitat, intel·ligència i art, sens dubte una mica d'això es reflectirà en els nous espais de la Societat de la Informació. Però de la mateixa manera, ja que en les nostres societats també tenim prejudicis, abusos, insolències i crims, també aquestes actituds i posicions estaran expressades en aquests mitjans. Particularment, la Internet s'ha convertit en fòrum per a manifestacions de tota índole encara que amb freqüència altres mitjans exageren l'existència de continguts de caràcter agressiu o incòmode, segons el punt de vista de qui els apreciï.
Conclusió la societat de la informació avui dia es un gran avenç per nosaltres tot i que provoca algunes repercucions en algunes persones que no saben utilitzar l'internet .
La canviant societat actual, a la qual anomenem societat de la informació, està caracteritzada pels continus avanços científics (bioingeniería, nous materials, microelectrònica) i per la tendència a la globalització econòmica i cultural (gran mercat mundial, pensament únic neoliberal, apogeu tecnològic, convergència digital de tota la informació...). Compte amb una difusió massiva de la informàtica, la telemàtica i els mitjans audiovisuals de comunicació en tots els estrats socials i econòmics, a través dels quals ens proporciona: nous canals de comunicació (xarxes) i immenses fonts d'informació; potents instruments per al procés de la informació; els diners electrònics, nous valors i pautes comportament social; noves simbologies, estructures narratives i formes d'organitzar la informació... configurant així les nostres visions del món en el qual vivim i influint per tant en els nostres comportaments.
La societat de la informació també es denomina de vegades societat del coneixement (emfatitzant així la importància de l'elaboració de coneixement funcional a partir de la informació disponible), societat de l'aprenentatge (al·ludint a la necessitat d'una formació contínua per a poder afrontar els constants canvis socials), societat de la intel·ligència (potenciada a través de les xarxes - intel·ligència distribuïda-).
Conseqüencies de la societat de la informació:
-Interactivitat / Unilateralitat. A diferència de la comunicació convencional (com la qual oferixen la televisió i la ràdio tradicionals) els nous instruments per a propagar informació permeten que els seus usuaris siguin no només consumidors, sinó a més productors dels seus propis missatges. En la Internet podem conèixer continguts de tota índole i, juntament amb això, contribuir nosaltres mateixos a incrementar el cabal de dades disponible en la xarxa de xarxes. No obstant això aquesta capacitat de la Internet segueix sent poc utilitzada. La gran majoria dels seus usuaris són consumidors passius dels continguts que ja existeixen en la Internet.
- Canvis en el món laboral: enfront del treballador executor (sense capacitat d'iniciativa que es limita a fer un treball genèric no especialitzat), el treballador qualificat ("treballador autoprogramable",amb capacitat per a canviar tant en el tecnològic com en l'organitzatiu, per a definir objectius i transformar-los en tasques) es considera com el gran factor per a la creació de valor en les empreses
-Desigualtat.Canvis en la societat. La Societat de la Informació oferix tal abundància de continguts i tantes possibilitats per a l'educació i l'intercanvi entre la gent de tot el món, que gairebé sempre és vista com remei a les moltes manques que pateix la humanitat. Nombrosos autors, especialment els més coneguts promotors de la Internet, solen tenir visions fonamentalment optimistes sobre les capacitats igualitàries i alliberadores de la xarxa de xarxes . No obstant això la Internet, igual que qualsevol altre instrument per a la propagació i l'intercanvi d'informació, no resol per si sola els problemes del món. De fet, ha estat gairebé inevitable que reprodueixi algunes de les desigualtats més notables que hi ha en els nostres països. Mentre les nacions més industrialitzades estenen l'accés a la xarxa de xarxes entre percentatges cada vegada més alts dels seus ciutadans, la Internet segueix sent aliena a gairebé la totalitat de la gent en els països més pobres o fins i tot en zones o entre segments de la població marginats encara en els països més desenvolupats.
-Desorientació. L'enorme i creixent quantitat d'informació a la qual podem tenir accés no només és oportunitat de desenvolupament social i personal. També i primer de tot, s'ha convertit en desafiament quotidià i en motiu d'aclaparament per a qui rebem o podem trobar milers de notícies, símbols, declaracions, imatges i incitacions de gairebé qualsevol índole a través dels mitjans i especialment en la xarxa de xarxes. Aquesta plétora de dades no és necessàriament font d'enriquiment cultural, sinó de vegades d'atordiment personal i col·lectiu. L'ocupació dels nous mitjans requereix destreses que van més enllà de l'habilitat per a obrir un programa o engegar un equip de còmput. Es necessiten aprenentatges específics per a triar entre allò que ens resulta útil, i el molt del que podem prescindir.
-Heterogeneïtat. En els mitjans contemporanis i particularment en la Internet es dupliquen i multipliquen actituds, opinions, pensaments i circumstàncies que estan presents en les nostres societats. Si en aquestes societats hi ha creativitat, intel·ligència i art, sens dubte una mica d'això es reflectirà en els nous espais de la Societat de la Informació. Però de la mateixa manera, ja que en les nostres societats també tenim prejudicis, abusos, insolències i crims, també aquestes actituds i posicions estaran expressades en aquests mitjans. Particularment, la Internet s'ha convertit en fòrum per a manifestacions de tota índole encara que amb freqüència altres mitjans exageren l'existència de continguts de caràcter agressiu o incòmode, segons el punt de vista de qui els apreciï.
Conclusió la societat de la informació avui dia es un gran avenç per nosaltres tot i que provoca algunes repercucions en algunes persones que no saben utilitzar l'internet .
Software lliure..
Hi ha molts tipus de softweres i llincències, sobretot algunes que parlen sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor, però que sabem sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor¿?¿
* La propietat intel·lectual es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; el que fa que sigui un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.
En els Registres de la Propietat Intel·lectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Aquestes obres són, segons la legislació:
* Obres científiques i literàries
* Composicions musicals
* Obres teatrals, coreografies i pantomimes
* Obres cinematogràfiques i audiovisuals
* Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades
* Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència
* Programes d'ordinador
* Bases de dades
* Pàgines web i obres multimèdia
* Actuacions d'artistes, intèrprets i executants
* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials
* Els Drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.
A què afecta?
Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible(En diferècia amb la propietat intel·lectual).
La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
* obres literàries
* obres musicals, incloent-hi la lletra
* obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
* pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
* gravacions sonores
* obres arquitectòniques
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
Classificació de les llicències de programari
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
* Domini públic: l'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
* Programari lliure Sense protecció heretada: se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
* Programari lliure amb protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1; Mozilla Public License; etc.
* Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu): Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Finalment entrem en els punts més importatns de les grans polèmiques que s'obren amb la vigència d'aquestes llies i els programaris que es creen per alguna manera o altre violar-les.
Punts de conflicte:
-Els programaris que faciliten l'intercanvi d'arxius entre usuaris anomenats "peer to peer" o "P2p"
-La pirateria i l'actitud de les companyies de discos i els estudis.
Exemple.La RIAA (Asociació d'Industries Discográfiques d'América per les seves sigles en anglés) igual que els estudis de cinema, ha iniciat una cacería contra els programes d'intercanvi d'arxius d'nternet, argumentant que per mig d'ells els
usuaris intercanvien pel·licules i discos sense pagar, i que aixó ha produït pérdues a les seves industries.
-La creació de software lliure.
Exemple.El SO GNU/Linux; actualment està guanyant molta acceptació entre els usuaris d'equips informàtics, i està desbancant el domini de Microsoft Windows.El camp del software lliure elaborat per programadors no associats a cap empresa té un gran avantatge: s'alliberen versions del software molt sovint, corregint i afegint funcions als programes. Mentre grans empreses solen oferir versions noves cada mig any de mitjana, podem trobar noves versions de programes de codi obert cada setmana.
-L'augment de preu en tot l'àmbit multimèdia(discos, entrades , etc).
-La caiguda de les industries multimèdies e informàtiques.
En la meva opinió la infracció d'aquestes lleis i els benificis que s'en treuen no esta bé del tot però per exemple surt un nou artista i logra amb èxit que els promotors venguin molsts discos d'ell y d'altres artistes "clons" d'aquest altre. Cadascun treu un disc amb 12 cançons en les quals només agraden dues. Les empreses discogràfiques li posen un preu molt alt als discos i força la seva compra amb la publicitat de la radio i la televisió. Amb aixó intento dir que els artistes s'han de beneficiar amb el concerts i la fama que tenen como a millors artistes. Per un artista no fa falta molst diners sinó que ja es content amb que a la gent li agradi el que fa. I també en pot treure diners oferit al píblic un concert, i amb els discos també però per fer un bon disc cal que totes les cançons siguin bones i només dues. O en les pel·lícules cal que siguin bones que no sempre parlin de la mateixa història. Bé tots dos bàdols tenen una mica de raó però cal fer alguna cosa per aconseguir un equilibri i aconseguir una millora per la societat i només pels diners.
* La propietat intel·lectual es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; el que fa que sigui un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.
En els Registres de la Propietat Intel·lectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Aquestes obres són, segons la legislació:
* Obres científiques i literàries
* Composicions musicals
* Obres teatrals, coreografies i pantomimes
* Obres cinematogràfiques i audiovisuals
* Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades
* Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència
* Programes d'ordinador
* Bases de dades
* Pàgines web i obres multimèdia
* Actuacions d'artistes, intèrprets i executants
* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials
* Els Drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.
A què afecta?
Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible(En diferècia amb la propietat intel·lectual).
La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
* obres literàries
* obres musicals, incloent-hi la lletra
* obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
* pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
* gravacions sonores
* obres arquitectòniques
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
Classificació de les llicències de programari
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
* Domini públic: l'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
* Programari lliure Sense protecció heretada: se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
* Programari lliure amb protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1; Mozilla Public License; etc.
* Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu): Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Finalment entrem en els punts més importatns de les grans polèmiques que s'obren amb la vigència d'aquestes llies i els programaris que es creen per alguna manera o altre violar-les.
Punts de conflicte:
-Els programaris que faciliten l'intercanvi d'arxius entre usuaris anomenats "peer to peer" o "P2p"
-La pirateria i l'actitud de les companyies de discos i els estudis.
Exemple.La RIAA (Asociació d'Industries Discográfiques d'América per les seves sigles en anglés) igual que els estudis de cinema, ha iniciat una cacería contra els programes d'intercanvi d'arxius d'nternet, argumentant que per mig d'ells els
usuaris intercanvien pel·licules i discos sense pagar, i que aixó ha produït pérdues a les seves industries.
-La creació de software lliure.
Exemple.El SO GNU/Linux; actualment està guanyant molta acceptació entre els usuaris d'equips informàtics, i està desbancant el domini de Microsoft Windows.El camp del software lliure elaborat per programadors no associats a cap empresa té un gran avantatge: s'alliberen versions del software molt sovint, corregint i afegint funcions als programes. Mentre grans empreses solen oferir versions noves cada mig any de mitjana, podem trobar noves versions de programes de codi obert cada setmana.
-L'augment de preu en tot l'àmbit multimèdia(discos, entrades , etc).
-La caiguda de les industries multimèdies e informàtiques.
En la meva opinió la infracció d'aquestes lleis i els benificis que s'en treuen no esta bé del tot però per exemple surt un nou artista i logra amb èxit que els promotors venguin molsts discos d'ell y d'altres artistes "clons" d'aquest altre. Cadascun treu un disc amb 12 cançons en les quals només agraden dues. Les empreses discogràfiques li posen un preu molt alt als discos i força la seva compra amb la publicitat de la radio i la televisió. Amb aixó intento dir que els artistes s'han de beneficiar amb el concerts i la fama que tenen como a millors artistes. Per un artista no fa falta molst diners sinó que ja es content amb que a la gent li agradi el que fa. I també en pot treure diners oferit al píblic un concert, i amb els discos també però per fer un bon disc cal que totes les cançons siguin bones i només dues. O en les pel·lícules cal que siguin bones que no sempre parlin de la mateixa història. Bé tots dos bàdols tenen una mica de raó però cal fer alguna cosa per aconseguir un equilibri i aconseguir una millora per la societat i només pels diners.
viernes, 14 de noviembre de 2008
lunes, 10 de noviembre de 2008
..:: Sinopís ::..
El guionista y director del fenómeno internacional Saw nos ofrece otra experiencia en el filo del terror, DEAD SILENCE.
En el tranquilo pueblecito de Ravens Fair cuentan la historia de Mary Shaw, una ventrílocua que enloqueció. Acusada de haber matado a un niño, los habitantes del pueblo la persiguieron, le cortaron la lengua y la mataron antes de enterrarla con sus “hijos”, una colección de muñecos hechos a mano.
Desde entonces, Ravens Fair ha estado perseguido por la muerte. Los terribles muñecos de la colección de Mary Shaw han ido desapareciendo de la tumba y reapareciendo en el pueblo durante décadas. Cada vez que son vistos en plena noche, al día siguiente se encuentra a alguien asesinado y con la lengua arrancada.
Lejos de su pueblo natal, el joven matrimonio formado por Jamie (Ryan Kwanten) y Lisa Ashen creían haber comenzado una nueva vida. Pero cuando Lisa es brutalmente asesinada, Jamie regresa a Ravens Fair para el entierro, decidido a descubrir quién la mató.
Se instala en la casa de su padre enfermo (Bob Gunton) y la joven esposa de este (Amber Valletta) para investigar quién mató a Lisa y por qué. Partiendo de la leyenda de Mary Shaw, Jamie no solo descubre que existe una maldición, sino lo que esconde la cancioncilla de su niñez: “Si la ves, no grites o te quedarás sin lengua”.
http://rapidshare.com/files/65069183/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.0
http://rapidshare.com/files/65069375/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.1
http://rapidshare.com/files/65069152/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.2
http://rapidshare.com/files/65069287/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.3
http://rapidshare.com/files/65069377/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.4
http://rapidshare.com/files/65069316/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.5
http://rapidshare.com/files/65069257/Dead_20Silence_20Espa_C3_B1ol_20DVDRip_20By_20lazo1.avi.6
Partida con hacha….
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
